19, febrer 2016 11:52
El Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha cedit un espai de la històrica Casa dels Enginyers de Martís, situada al municipi d’Esponellà, a l’Agrupació de Defensa Forestal de l’Estany (ADF) perquè sigui utilitzat com a magatzem del seu material de treball. El conveni, que es prorrogarà anualment, obliga l’ADF de l’Estany a tenir cura de l’equipament i a fer-ne l’ús adequat per a les actuacions previstes en l’acord.

L’ADF de l’Estany és una organització que està integrada per propietaris forestals, voluntaris i ajuntaments de la comarca que té cura de la gestió del medi natural de l’entorn, de forma constant i coordinada, afavorint la prevenció i divulgació dels riscos que puguin amenaçar-lo, així com en la participació activa en les situacions d’emergència que es produeixin en el seu àmbit d’actuació.

Els objectius de l’ADF de l’Estany, segons els seus estatuts, són l’elaboració i execució col•lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis així com de reforestació dels terrenys afectats. També col•laboren de forma activa en l’organització, control i execució de mesures dictades per la Direcció General del Medi Rural o per qualsevol altre organisme o autoritats competent per a la prevenció i lluita contra els incendis. Finalment, també tenen cura de la realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis.

La Casa dels Enginyers de Martís, segons un estudi elaborat per Miquel Rustullet per a la revista “El Pla de l’Estany”, que edita el Consell Comarcal, ha estat un referent per a molta gent de la comarca. Va ser cedida per la Generalitat al Consell Comarcal l’any 1996, després d’haver-se fet servir com a casa d’estiueig per a les famílies dels directius de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, durant els anys 60 i 70 del segle passat. L’edifici, però, havia de servir per acollir l’equip tècnic i directiu del frustrat pantà de Crespià.

El primer projecte va ser redactat l’any 1932 per l’enginyer González Salas i l’octubre de 1935 es va aprovar, després d’algunes reformes, pels Serveis Hidrològics del Pirineu Oriental. Tenia un pressupost de 129.213,25 pessetes, segons les dades recollides per Rustullet. Es tracta d’una construcció en forma de lletra L amb un cos central just en el vèrtex que serveix d’unió entre les dues ales. Acaba en una torre en forma octogonal on estava situat el dipòsit d’aigua.

La Guerra Civil va ajornar l’inici de les obres fins al setembre del 1942 que van durar fins al març del 1945. L’edifici no va ser utilitzat mai per a l’ús que estava previst, ja que el pantà no es va executar, i a banda de casa d’estiueig -el lloc està envoltat de natura i disposa de bones vistes sobre el riu Fluvià- també va servir a principi dels anys 60 com a casa de l’equip directiu de les obres de l’embassament de Boadella (Alt Empordà).