12, d’agost 2014 20:43
El divendres 1 d’agost, després de cinc setmanes d’intervenció, han conclòs les campanyes d’excavacions d’aquest any 2014 a les coves de l’Arbreda i de Mollet III, dos jaciments que han proporcionat nombroses i rellevants restes arqueològiques i que són habitualment visitables pel públic en general dins els recorreguts habituals al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (el Pla de l’Estany).
Les intervencions de l’Arbreda han estat dirigides per Narcís Soler, Joaquim Soler i Xavier Niell, mentre que les de Mollet s’han desenvolupat sota la direcció d’Alba Solés, Neus Coromina i Sònia Ramió. En conjunt l’equip d’excavació ha consistit en una vintena de persones, la majoria estudiants i doctorands en història i arqueologia.
Aquests treballs s’inclouen en una dilatada línia de recerca que els investigadors de la Universitat de Girona desenvolupen des de fa anys en diversos jaciments del terme de Serinyà i que gaudeixen del suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, del Ministerio de Educación y Ciencia i de la Universitat de Girona.
Els resultats de les campanyes d’enguany han estat especialment positius a la cova de Mollet III, on han aparegut diverses restes humanes que hem pogut relacionar amb un crani descobert al 1972 (que es conserva al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles) i presentat l’any passat (Journal of Human Evolution, 65, 2013, p. 322-329). Aquest crani havia passat dècades desapercebut fins que fa poc vam aconseguir datar-lo radiocarbònicament en uns 22.000 anys abans del present. Això l’ha revelat com pertanyent al primer representant conegut de la nostra espècie, la humanitat moderna (Homo sapiens), a Catalunya.
A la península Ibèrica només es coneixen dues restes més d’una edat similar a la de Mollet III i en conjunt totes tres pertanyen al període gravetià (26.000-20.000 anys abans d’ara, aproximadament). La resta de fòssils més antics que es coneixen tant a Catalunya com a la resta de la península pertanyen ja a altres espècies que ens van precedir com l’Homo neanderthalensis i d’altres encara més arcaiques. La identificació del crani de Mollet III va suposar doncs una bona notícia degut a l’escassetat de restes humanes d’aquest període, encara més tenint en compte la manca de fòssils en el període immediatament anterior, l’aurinyacià, l’inici del qual, segons l’opinió generalitzada, coincideix amb l’arribada de la nostra espècie a Europa Occidental. La resta de Mollet III doncs constitueix l’exemple més proper en el temps als neandertals de què disposem a casa nostra.
Amb l’al·licient de recuperar altres restes associables a aquest crani i poder documentar si la seva presència al jaciment era deguda a un acte funerari o de qualsevol altre índole, al 2013 es van reiniciar les intervencions a Mollet III. Enguany estem molt satisfets de poder presentar un conjunt de restes (un fèmur, dues tíbies, un astràgal i dues falanges) que amb tota probabilitat formen part del mateix individu representat pel crani descobert al 1972. N’hem pres mostres per tal d’estudiar si s’hi conserva material genètic antic, que el crani no va poder proporcionar.
A hores d’ara encara no podem precisar gaire detalls sobre les pràctiques funeràries de la comunitat que va inhumar aquesta dona a la cova de Mollet III, però sí que podem avançar que discriminaven els jaciments d’enterrament dels d’hàbitat, ja que en el nivell on han aparegut aquestes restes no hem pogut documentar evidències que fos un lloc d’hàbitat, com és el cas en altres jaciments del Parc.
Pel que fa a la cova de l’Arbreda, la campanya de 2014 ha estat un pas més en les tasques que hem projectat pels propers anys, un cop ja hem documentat suficientment els nivells del paleolític mitjà durant les últimes dècades. Des del 2013 hem reprès les excavacions als nivells del paleolític superior. Amb aquesta ampliació de l’àrea d’intervenció esperem poder-los excavar de manera molt més completa i informativa del que es va poder fer ara fa 40 anys. Enguany hem recuperat materials de l’edat del bronze i del final del paleolític superior.
Durant el mes de setembre es preveu que es desenvolupin noves intervencions al Parc, concretament al Cau del Roure, sota la direcció de Julià Maroto.
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà està obert al públic durant tot l’any, s’ofereixen visites guiades i tallers prehistòrics. Fins el 5 d’octubre també es pot visitar l’exposició Neandertals a Catalunya. Per més informació sobre horaris i visites es pot consultar la web www.plaestany.cat/coves.