Es posa en marxa el nou i innovador sistema de recollida de plàstics agrícoles
20, d’octubre 2021 11:33

Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa el nou i innovador sistema de recollida i gestió de plàstics agrícoles en el territori que es posarà en marxa durant el pròxim mes amb l’objectiu de facilitar aquesta tasca a les explotacions de la comarca i evitar que causin impactes ambientals. Després d’una prova pilot duta a terme en el mes de desembre del 2020 en què es van analitzar els plàstics i es va detectar que la majoria contenia Film Pebrd (un material reciclable amb valor de mercat que en altres països com ara Alemanya fa anys que reciclen amb èxit), per fi es començarà a aplicar una solució definitiva en el territori que satisfà als pagesos i que compleix amb la normativa estatal d’obligat compliment a partir del 2025.

Segons ha explicat el conseller comarcal d’Agricultura, Promoció Rural i Economia, alcalde de Sant Miquel de Campmajor i vicepresident territorial de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Oriol Serrà, tots els pagesos ja han rebut un correu electrònic informant-los de l’arrencada del servei i de quin serà el procediment de recollida un cop hagin presentat la documentació requerida i el Consell Comarcal els hagi donat d’alta.

Procediment

La gestió dels plàstics agrícoles es farà seguint un protocol de reciclatge i valorització acordat amb l'empresa PROMSA de Montornès del Vallès. Els agricultors i ramaders hauran de posar els residus preferentment secs i barrejats en sacs tipus big bags que hauran de portar a la deixalleria (en cas de no disposar-ne, en podran recollir a la mateixa deixalleria sense cost). A partir d’aquest moment, una empresa  contractada pel Consell Comarcal transportarà en camió els sacs a una planta de PROMSA on els residus seran sotmesos a un tractament específic perquè puguin ser aprofitats energèticament com a combustible en fàbriques de ciment. Inicialment es va treballar perquè els plàstics agrícoles es reciclessin i esdevinguessin un nou plàstic per a altres usos no agrícoles, però durant el procés va ser impossible eliminar la pudor inherent a aquest material i aquesta possibilitat es va haver de descartar. En l’actualitat s’està investigant en noves sortides, com ara reaprofitar els plàstics reciclats per a embalatges dels mateixos productes agrícoles i també amb nous materials biodegradables.

Les característiques del funcionament d’aquest sistema de recollida i totes les seves particularitats ja es van explicar durant el mes d’agost en unes sessions informatives dutes a terme a Fontcoberta, Vilademuls i Camós, en què van participar una quarantena d’explotadors de la comarca.

Cost

Oriol Serrà ha destacat que una de les prioritats ha estat aconseguir que el cost del procés de reciclatge no fos excessiu per als pagesos, i finalment així ha estat. Només hauran d’abonar un total de 60 € per tona que inclou el tractament a la planta de PROMSA (50 €) i el transport  (10 €). “Globalment, els pagesos estan molt satisfets perquè els hem ajudat a treure’s un problema del damunt i, a més a més, a un cost molt raonable”, explica el conseller, que afegeix que “ara mateix no és obligatori, però estem convençuts que entre un 80% i un 90% d’agricultors i ramaders s’hi adheriran perquè abandonar-los és il·legal i a l’abocador, per les seves característiques, aquests plàstics no s’hi poden dipositar. Creiem que era la nostra obligació com a administració supramunicipal més propera trobar una solució a aquest problema”.

Respecte a la implicació personal en aquest projecte, Serrà ha deixat clar que han estat “dos anys i mig de lluita personal que han servit per arribar a una solució mediambiental, que és el que buscàvem. Enlloc en el territori estatal s’ha establert un sistema de recollida i gestió dels plàstics agrícoles, només existeix el de recollida i acumulació. Aquest també és un motiu més de satisfacció”.

Problemàtica

Com en moltes comarques agrícoles i ramaderes, el Pla de l’Estany té des de fa temps un problema amb la gran quantitat de residus plàstics que es generen de l’embalatge de les bales per menjar el bestiar, les cordes de les bales de palla, sacs, malles, i d’altres. Cada any, unes 70 tones d'aquests residus. És un plàstic que no es pot llançar ni al contenidor groc ni a la deixalleria comarcal perquè és molt més dur i resistent que els de la recollida selectiva domèstica. Un cop utilitzat es converteix en un maldecap per als agricultors i ramaders, que no saben on posar-lo generant greus problemes mediambientals i molèsties per als veïns. En els darrers anys, el problema s’ha generalitzat i estès arreu del país, fent molt evident la necessitat d’un sistema de recollida selectiva.

Arxiu